Una altre vegada Bunyoli

Darrrerament, no se quina es la raó, pero em toca a mi anar a parlar, o cridar a propietaris per solicitar permis de pas.
Queda poc per la KDD dels Bous, i aprofitant un horabaixa amb un parell d'hores lliures, vaig agafar la bici per acostarme a la possessió de Bunyoli per demanar permis.
Arribo als voltants de les cases fins a l'arc que dona a la clastra, i el cá, que esta fermat, no atura de lladrar, pero no surt ningu, aixi que decideixo fer una volta, i provar mes tart.
Pujo per la pista a bon ritme, amb molt bones sensacions. Es notan les darreres sortides llargues, i la travessa. En arribar a la cadena que hi ha al final del cami, aprofito per beure una mica, i arriba un biker que baixa per la carretera que ve de Sobremunt amb cara de estar una mica despistat.
Em demana on porta la carretera, l'hi explico, pero segueix amb cara de confús, i em comença a explicar per on a pujat i el que ha fet, pero no l'entenc massa.
Per el que sospito, no es vol aventurar a baixar sol, per un cami que no coneix arriscant-se a trobar tancat, i tenir que pujar una altre vegada.
El convido a baixar amb mi fins a les cases de Bunyoli, cosa que accepta de bon gust.
A mesura que anam baixant em diu per on a agafat, i començo a entendre que ell a pujat per la trialera, deixant de banda la pista, es a dir, pateo. Li he indicat quina es la millor eleccio per colcar mes, que es evidentment, fer la pujada per la pista.
Baixem fins a les cases, i veig a l'amo a la entrada de la casa. Es home de poques paraules, pero li agrada parlar clar.
El saludo, i com sempre em rep amb cara seria. Veure la bici ja condiciona molt, pero jo som aixi. Nomes començar a parlar, i demanar el seu permis, mou el cap negativament, i aixeca el gaiato fent senyal negativa.
- Aquest estiu em demanaren permis per una carrera, em demanaren per tallar la reixa, l'altre dia vaig anar a veure com estava i no le han arreglada, no, no...
- Jo tenc animals amollats...- va dir.
Despres de escoltar el "monologo" i aclarir el que li demanava em va dir que si. Li vaig expressar el meu agraiment, i em vaig despedir d'ell, i de la que supos que era la seva dona.
Comentarem la jugada amb el biker que m'acompanyava, mentres ens anavem apropant a Establiments. Pareixia que la idea de entrar a Palma per el carrer General Riera no li agradava massa, aixi que la alternativa mes "tranquila" es el carril bici de la UIB, i el vaig acompanyar fins alla, atravessant el Secar de la Real.
Un horabaixa bastant satisfactori. Per una banda, coneixer a un biker, i per l'altre, intentar milorar les relacions amb el propietari de una finca que mai ens a possat cap problema per passar per la seva propietat.
L'any passat tambe vaig fer la mateixa gestio, tant a la Possessio de Bunyoli, com a C'an Manent, i pasades unes setmanes de la KDD, em va arribar la desagradable noticia de que un parell de bikers pasaren per C'an Manent deixant les barreres obertes.
Perque? Que costa tancar la barrera? quedaras el darrer? Els altres no t'esperaran?
De entrada, lo que han aconseguit es que aquesta edicio de la KDD del Bous Bufats no passara per C'an Manent, i no es perque ens hagin negat el permis, perque conegent el propietari, segur que ens ho concediria, simplement perque em fa vergonya.
Cuidem el que tenim.
Ens veim a la 4ª KDD Bous Bufats